Arrevirar "Hens"
Traduire "Dans"
TRADUCCION DE LA PREPOSICION DANS
En le màger part deus diccionaris occitans, "dans" qu'es tradusit per "dens" [dœn] o
o "dins", "à" per "a" e reciprocaments.
— Com ac explica Jaques Lassèrra au cors d'occitan que hèi a l'Ostau Bearnés, davant d'arrevirar "dans" per "dens" que cau s'avisar a la connotacion o de l'emplec a còps abusiu de "dans" en francés.
1 - Lo francés que hèi servir "dans" hòrt sovent en ua notacion simpla a la plaça de "à" quòn l'occitan, entà indicar ua simpla situacion au dehens d'un espaci limitat, shetz nada idèia d'inclusion ni nada auta connotacion, emplega la preposicion "a" :
— Qu'a tostemps un cotèth a la pòcha, - il a toujours un couteau dans sa poche.
— Que me'n vau entau vòste país, - je m'en vais dans votre pays,
— L'amassada generau qu'aurà lòc a la sala grana, - l'assemblée générale aura eu dans la grande salle.
— La Maria qu'es a la crampa, - Marie est dans sa chambre.
Que pòt estar la medissa causa hòra de la maison:
— Lo bestiar que pèishen au prat darrèr l'ostau, - le bétail paît dans le pré derrière la maison.
— Que passa lo temps a picar au casau, - il passe le temps à bêcher dans le jardin.
Que védem e séntim, en aquiths exemples, que n'es pas necessari e que non cau pas emplegar la preposicion "dens" o "hens" [hœn].
Que l'emplegaram sonque se i a ua connotacion com se vulhi de plesir ; de plan-estar ; de jòia, de tristèr:
— A la calor doça hens la pòcha deu mainatge, l'auseron qu'arreviscolè, - à la chaleur douce dans la poche de l'enfant, le petit oiseau reprit vie.
— La Maria qu'es desconsolada, que s'es clavada tot lo jorn hens la crampa - Marie a un gros chagrin, elle s'est enfermée à clef dans sa chambre toute la journée.
2 - Hòrt sovent, entà har la frasa mens pesuga, qu'emplegaram "en" per "dans", - çò qui es la règla en gascon en davant d'un demostratiu, un adjectiu indefinit, un nom de sens figurat.
— Que ns'èm mandats end aquesta glisa, - nous nous sommes mariés dans cette église.
— Que botaram lo demèi end ua auta caisha, - nous mettrons le surplus dans une autre caisse.
— « Que s'amassa end aquera casada un cabau de vertuts, » il s'accumule dans cette maisonnée un capital de vertus (« Los tres gojats de Bòrdavielha » de Simin Palai p. 67 ed. de 1974).
— « N'aquera maison que son ua bèra casada, » - Dans cette maison ils sont nombreux (dic. de Simin Palai a « casada ».)
— N'aquiras, que's prenot lo sac e las quilhas e que halèt, - là-dessus, il prit ses cliques et ses claques et partit.
— Que non t'avies en tau camin, - ne t'engage pas dans une telle voie.
3 - "Dans" que pòt s'arrevirar tanben per "per" quòn a lo sens de "par, à travers" :
— Que's passeja lo matin preu campèstre... per las ruas de la vila, - il se promène le matin dans la campagne... dans les rues de la ville.
4 - Sus un espaci aubèrt, que'n puirà estar per "sus":
Los dròlles que hèn solaç suu prat, - les gosses s'ébattent dans le pré.
Qu'emplegaram "hens" se l'espaci es limitat, embarrat, protegit:
— Los estudiants que s'apractican au rugbí hens lo pati de recreacion, - les étudiants s'entraînent au rugby dans la cour de récréation.
— Que m'arriba tostemps auseralha entà perucar dab las garias hens la parguia, - il m'arrive toujours un grand nombre d'oiseaux pour picorer avec les poules dans la basse-cour
Au nòste saber, Piat qu'es lo sol, en lo son «Dictionnaire Français-occitan» a ne pas tradusir sistematicaments "dans" per "dens o dins" :
Dans la rue, a l'arrua ; dans votre pays, a vòste país ; dans l'air, en l'aire....etc.
Tirat deu Parlar plan de G. Nariòo p. 45 e 46
Et ici en negue la lettre "s" finale de "dens, hens, sus, pas" ne se prononce pas si elle est suivie d'une consonne !
Ex : Dens la tireta [deun le tireuta](dans le tiroir) - - Sus la taula [su le taoule](sur la table) - - N'i cau pas anar [ni caou pa anar](Il ne faut pas y aller).
"S" Suivie d'une voyelle, fait liaison en "z", comme en français, avec la voyelle qui suit. Dens ua caisha [deunzuou cache](Dans une caisse)