SENT JAQUES, LA SOA LEGENDA, LOS SONS MIRACLES
La bíblia que nes apren qu'au près deu Crist vivèvan dus apòstols Jaques.
Jaques lo menor, cosin pròpi de Jèsus, aperat tanben "hrair deu Senhor", estot lo permèr avesque de Jerusalèm. qu'es morit peirassejat en 62.
Jaques lo màger qu'èra lo hilh de Zebedèu e de Salome, hrair de Jan l'evangelista.
Qu'èra vadut a Bethsaïde.
Mèste pescaire sus la laca de Genesaréth, dab Pèir e Andrèu, qu'estot lo testimoni de la transfiguracion deu Crist. Permèr martir crestian, qu'estot còthtrencat sus l'òrdi d'Erodes Agripa 1èr en 44.
Qu'es ad eth, qui avè lo gost deus viatges, que lo Crist confièt lo suenh d'evangelizar l'Espanha.
Arron l'ascencion deu Crist, los apòstols se n'aniren a truvèrs las nacions, anonciar la novèla promesa a tota creatura.
A Jaques lo màger qu'escadot l'Espanha. que s'embarquèt sus un de 'quiths vaishèths qui s'aventuran lavetz sus las mars per escambiar l'aur, l'estam, lo hèr, lo coire e auts produits contra grans de capelets, colars de veire, placas de marme, espiças d'Orient.
Padron sus la còsta de Galicia qu'èra lo lòc de destinacion.
Que predicava donc, mes shets succès.
Vedants que ne s'escadava ad arren e n'avè sonque nau disciples, que'n dishot dus sus plaça e se'n tornèt a Jerusalèm.
Aquí en la tèrra deu Crist, qu'estot péger enqüèra, ne'n convertit sonqu'un. Los Farisians, ad aquera epòca, escotavan las magias d'un cèrt Ermogène, qui envièt lo son disciple Filetiús desmontrar a Jaques que la soa predicacion èra faussa.
Mes Jaques que convertit Filetiús. Alavetz Ermogène liguèt Filetiús preus sons charmes e Jaques que'u desliguèt preus sons miracles; alavetz Ermogène que convoquèt los diables e Jaques los tornèt contra eth, e li balhèt medís lo son pau per se'n protegir d'ara en avant.
Ermogène, que'u portèt tots los sons libes de magia, losquaus estoren getats a la mar, e se prosterna aus pès de l'apòstol ("Deslivraire de las amnas, recep-me repentants").
Los judèus que s'esmavoren de la conversion d'Ermogène e comencèren d'escotar Jaques, tant de bon qu'Eròdes Agripa comandèt que l'apòstol estot còthtrencat.
Anant de cap au lòc deu sacrifici, Jaques que guarit enqüèra un paralitic e convertit un cèrt Josiàs ; lo que'u tenava la còrda e lo traïnava, qu'estoren executats
amassas en la sheisau calenda d'abriu 44. Mòrt, lo hilh de Zebedé, cosin deu Crist que va tornar víver ua vita prodigiosa.
Quan Jaques estot còthtrencat, los sons disciples luvèren de neit lo son còs, per paur deus judèus e lo metoren dens ua nau e confièren a la volontat de Diu, la sepultura de Jaques.
Que pujèren sus la mar, shets governalh e l'ànjol deu Senhor que'us mièren en Galicia au reiaume de Lova.
Aquera Lova "molt bèra raina" qu'es forba e crudèla. Quèn los disciples vinen li demandar un lòc de sepultura, que'us geta dens ua seria d'espròbas e de
tribulacions dont triomfan successivament. Fin finau, que tròban un dragon qui getava lo huec contra eths e corrut sus, que hiren lo signe de la crotz contra eth, lo son vente que's crevèt, que hiren tanben lo signe de la crotz suus taurs qui vinoren doç com anhèths. Los disciples atelèren alavetz los taurs a un car dens loquau e posèren lo còs de Jaques e la grana pèira qui "com estossin cera" n'avè pres la fòrma. Los buus shets nula governa que portèren lo còs au miei deu palais de la raina. Quan vedot aquò, qu'estot hòrt esbahida, credut en Jèsus Crist e se hit crestiana.
Aquera legenda que's conta au sègle XIIIau. N'es guaira question de Sent Jaques, ni en Espanha ni alhors abans 813.
Aquera annada, un hòrt piós ermita Pelage, qu'a ua vision.
Que damòra en Galicia, en un lòc on las neits s'enlugrejan a còps meravilhosament pendent que jògan musicas celèstas. En saunèi, los ànjols que'u revelan la preséncia de Sent Jaques dens lo parçan. Que va avisar l'avesque Teodemir, aqueth que comanda un juni de tres jorns e hèit honhar ua sèrra que semblan designar las estranhas clartats nocturnas. Teodemir que met lèu au jorn un sepulcre de marme que conten òs, autanlèu identificats com estants los de Sent-Jaques e de dus deus sons disciples, Atanase e Teodore aquiths medís qu'avè dishats a l'endarrèr d'eth quèn èra tornat en tèrra senta.
Lo rei Alfonse II, avisat, que bastit au-dessús deu sepulcre ua gleisòta en pèira dab teit de husta, puish que'n referi a Carles Magnus a qui envia un òs frontau de Sent Jaques.
Lo Papa Leon III qu'anoncia dens ua bula, la remirabla novèla : qu'an trobat un deus apòstols. Ua vilòta que vad en quauquas annadas, on vinen en córrer los peregrins. Compostèla, que pòden arrevirar per "lo camp de l'estela", que va pravar de las favors deus reis e de las horrèras.
En 1589 per paur deus Anglés, la sepultura de Sent Jaques qu'estot estujada en secret.
Tornada descobèrta en 1879, examinada longament preus òmis de sciéncia, las relicas qu'estoren proclamadas autenticas (urbi e òrbi) preu Papa Leon XIII, lo 1èr de noveme de 1884.
La fe que's neurís de prodigis, lo mistèri que n'es lo son bèrç.
Tornants préner au son compte, mantuas atitudas, comportaments antics medís primitius, lo cristianisme que torna inventar las relicas, despulhas dotadas de poders susnaturaus.
Los martiris, los sents que prenen plaça deus eròis e deus capdaus de las religions precedentas.
A partir deus sègles IVau e Vau, cada jorn que pòrta la soa nava invencion, qu'es a díser la descobèrta de sobras prestigiosas. Dens un monde on lo sacrat es pertot tangible, la relica qu'es ua manifestacion elementària, de bon compréner a tots de la preséncia de Diu.
L'apòstol Jaques qu'intervien sus tots los fronts; d'abòrd contra los Mòros qui ocupan l'Espanha, puish contra l'injustícia, lo malur, la praubetat.
En 843, per un tribut de cent verges non livrat au Calife de Còrdo, los principes crestians e los Mòros que s'affrontent au ras de Logroño a Clajivo. Lo sòrt de las armas que trantalha, quèn pareish sobte aus costats deus crestians, lo tarrible Sent Jaques Matamòro, l'espada flambejanta a la man metants los sarrasins en húger.
Un joen òmi de Santo-Domingo estant estat condamnat a tòrt a estar penut, qu'es eth qui lo sostien e lo guarda en vita.
Que permet ad aqueth peregrin de Verona de's neurir d'un pan miraculós, intacte tots los matins dens la soa biaça.
Que sauv deu buscat un joen incendiari de Pistòra.
Qu'arrevita un peregrin per esvitar que'u son òste sii acusat de la soa mòrt.
Encadenat dens ua tor, un presonèr qu'invoca Sent Jaques qui pareish e dit "ven, sec-me en Galícia", las cadenas que tomban aus pés deu presonèr nomat Bernat qui arruspla alavetz au som de la tor e sauta shets se har deu mau.
Dens ua auta tor, un senhor qu'enbarra un mercant après l'avéder despedolhat, lo mercant qu'implora l'apòstol e lèu la tor que's clina, se clina, dinc a que lo son som e tòca lo sòu, lo presonèr que s'escapa; los guards que'u perseguissen, mes lo marcant que damòra invisible au sons uelhs.
