Paraulas de cantas

 

Los chancaires

Fiches chants avec aide à la prononciation des mots par fichiers sonores

Los Chancaires - Les échassiers

Los chancaires

 

Prononciation phonétique du texte ci-dessus : Los chancairesLos chancaires (923.41 Ko)

 

 

Prononciacion en fonetica francisada :

Suss le lane oun tiòle le lebe

Oun le cigale cante aou pinn

Despuss cònn lou grann sou se lièbe

Dinc a le neuitt que hènn cami

Couss a hicatss le cousinèire

Énn lou biaçòtt, moussett et pann. 

 

Patiinn, Patiann, le gayne léouyère,

Patiinn, Patiann, tyancairess que'nn vann

 

Lou bouneutt dou sou couss aprigue

É le prisse dou machan témss

Dap le calou d'uoue pét de tyòque

Couss emparre iwèrn e primtémss

Qu'ann lou cuyoun eunn banndoulèire

L'aigue dap viague per binn blanc.

 

Patiinn, Patiann, le gayne léouyère,

Patiinn, Patiann, tyancairess que'nn vann

 

.......

 

 

 

 

 

 

 

Imne landés

                    Arrepic

Que son aquí los òmis de la lana,

Los de Shalòssa e los deu Maransin,

Los deu país on la tèrra es tan grana,

Qu'es com lo cèu :

Ne se'n veid pas la fin !

Tèrra d'estanhs on lo só s'esmiralha,

Tèrra de camps, de vinha e d'arrelhòts,

Tèrra de pins on lo gemèr trabalha

E hèi pishar la gema en los cuchòts.

                        1

De Gavarret dinc a la còsta,

De Pèirahorada au Bordalés,

Qu'èm en familha, qu'èm a nòste,

Qu'èm entr' amics,

qu'èm tots landés.

Aquera tèrra grassa o seca

Que ns'a balhat lo medish anar,

Que sufeish de'ns véder la teca,

Amics, entà cantar, entà cantar.

                         2

N'i a pas enlòc bèra campanha

Mei qu'a Mugron, Monthòrt, Amor,

N'i a pas nat cèu, mèsme en Espanha,

Mei clar, e mei ric de colors.

Escotatz, cara a l'Atlantic

Shiular lo vent, bronir la mar,

Ne cèrquitz pas mélher musica

Amics, entà cantar, entà cantar.

                           3

En cada endret qu'i a bèras dròllas

Qui hèn lo plaser deus gojats,

E dens la hèsta en espartilhas

Son las premèras aus esbats.

Que son vadudas amorosas

E hèitas per las embraçar.

Qu'an las camas tant aguinhosas

Entà dançar, entà dançar.

                             4

Se n'atz pas paur, poiratz descéner

Dens l'arena dab Palomà,

E que veiratz se's cau deféner

Entà ne pas se har hular.

Mes lo Filhan que hè d'aviada

Tres bèths escarts per l'evitar

E lo Davrat que pren l'aviada

Per la sautar, per la sautar.

                        5

Dens los pins, hòra de vista,

Se voletz seguir lo gemèr,

Que'vs carrà córrer viste, viste,

A travèrs bruc d'un pè leugèr.

Com l'esquiròu cinglant e lèste,

Arren n'arriba a l'eslenar.

Quan a fenit e pren la vèsta,

Qu'es per cantar, qu'es per cantar.

                            6

Au Bocau-Vielh qu'es l'amassada :

Minjàm alauda e cotorliu,

Hitge, jambon, bona caroada.

Puishque ns’ac balha lo Bon Diu !

E com la taula rend aimable

E hè tanben arrevisclar,

Shiulàm, shiulàm lo vin de sable,

Entà cantar, entà cantar.

                         7

Au Maransin, bèra contrada

Que lo primtemps hè es·hlorir,

Puishque pr'ací que m'an hèit vàder,

Quauqu'arrés vien un jorn morir.

Que siam plan, mau, devath la tèrra,

Dessús qu'èm miélher, e n'èi que har

Que de poder longtemps enqüèra

Víver e cantar, víver e cantar.

 

 

Imne landeus

 

 

Los picatarròcs

                     Arrepic

Hardits ! Hardits ! Qu'èm los pica-tarròcs,

Trabalhadors de tèrra.

E se lo sèu ne'ns pèsa pas suus òs,

Qu'avèm tots bona hèrra !

Qu'èm tilhuts, los peluts !

                        1

La pica au còth,

Los esclòps a la saca,

Lo cujon plen,

De tot temps qu'èm d'ataca !

Ne sabèm pas

Çò qu'es d'estar feniants !

Ah ! Diu vivant !

                       2

Harts de mestura,

Entonhats de havòla,

Sopa au gran pòt,

Lard a la caceròla,

La carn, qu'es vrai,

Que'ns manca tròp sovent !

Ah ! Diu vivant !

                     3

Cau bien untar,

E qu'ac hèm dab plaser,

De temps en temps

Lo praube òs vinatèr,

Puish qu'a un feble

Entau chuc de sherment !

Ah ! Diu vivant !

                      4

Nat ne s'i pòt

A nos enlòc fretar.

N'èm pas manhècs,

Que nse'n podèm vantar !

Hardits ! Lo hred

Que'ns passa en trabalhant !

Ah ! Diu vivant !

                    5

Paur n'avèm pas

Au tenelhant deu só,

La pèth trempada

E cuèits per la calor.

Qu'am bèth shirgar,

N'am pas un sòu vagant !

Ah ! Diu vivant !

                      6

Dab los fesilhs,

Los dragons e las horcas,

Que partiràm

Véder tot aqueth monde.

Se son malauts,

E ben que'us suenharàm !

Ah ! Diu vivant !

                    7

Nòste trabalh

Qu'a engreishat la tèrra

Per arpastar

Aquera mossurèra.

Qu'a pro durat !

Aquò cambiar que vam !

Ah ! Diu vivant !

 

Los tilholèrs

Avetz-vos vist los Tilholèrs,

Quant son braves, hardits, leugèrs,

Hasent la promenada cap sus Peirahorada,

En tirant l’aviron

tot dret au deu patron !

                          2

Quan son estats davant Pelhic,

Mossur lo Comte* los a dit :

« Un couple de pistoles, mes enfants, seront bonnes

Pour boire à ma santé. »

Vive le « Tilioulèr » !

                          3

Mossur Verdier, que’vs saludam

Dab lo nòst’ berret a la man.

Excusatz la hardidessa d’iva brava joenessa

Qui vèn per vs’envitar

a la véder sautar !

                           4

Vinetz, daunetas, si vos platz,

Ací qu’èm d’aunèstes gojats.

Non cranhitz la galèrna* ni lo vin de citèrna !

Dab nos, qu’am Chatelièr,

lo brave tilholèr !

                            5

Per promenar lo temps qu’es bèth :

Embarcatz-vos au nòst’ vaishèth !

La nòsta governanta qu’es fòrt bròja e charmanta !

Per estar de París,

que sembla deu país !

                            6

En arribant au Pont Major,

Quartièr* de Baiona la flor,

Deu haut de la tilhòla, qu’an hèit la cabiròla,

Deu pont de Panacau,

qu’an hèit lo sibersaut.

                      7

Puish en reprenent l’aviron

Que se’n van dret tà Sent Leon

Ensenhar la joenessa a banhar dab hardidessa,

Per apréner com cau

a har lo sibersaut !

 

Estela de la Mar

(Paraulas e musica deu Canonge Loís Bonet)

 

                Arrepic

Estela de la Mar,

En tot maishant passatge,

Guida lo ton mainatge,

E nos que’t prometem,

De’t servir, de t’aimar,

Tostemps, tostemps,

De’t servir, de t’aimar,

Tostemps, tostemps !

                 1

Lo jorn on la sofrença

E’ns vienerà visitar,

Apren-nse dab paciéncia

A saber tot suportar.

Verge dolorosa, e tan generosa,

Au Golgòta !

                   2

A l’orfanin qui plora

En se créder abandonat,

Ditz qu’ua mair e’u damora,

De Tu qu’es tostemps aimat.

Doça protectriça, e consolatriça,

De l’aflitjat !

                   3

Quan l’auratge e miaci,

Getant pertot la terror,

Shens har nat mau que passi

Sus lo camp deu laurador.

Per ta bona ajuda, ne sii pas perduda

Tan de shudor !

                    4

E a l’òra deu gran viatge,

Temptats preu demon gelós,

Entà qu’augim coratge,

Prèga e pleiteja per nos.

Tu, la mair deu Jutge, Tu, qui ès lo refugi

Deus pecadors.

 

Aqueth cantic qu’estó compausat taus Pairs de la Mission de Sent-Vincens-de-Pau, à Poi, au començament deu sègle vintau, preu Canonge Loís Bonet.

 

 

Lo vin de sable

Entre los pins e la ribatge,

Deu Bocau-Nau au Bocau-Vielh,

Au pè de la duna sauvatja,

La vinha qu’arrid au sorelh.

De bruc e de brana barrada,

E plan expausada a capsús,

En lo sable que l’an plantada,

La brava vinha deu nòst’ crus.

                Arrepic

Lo vin de nòste, Diu vivòsta !

Lo vin de sable, Hilh deu Diable !

Ah ! Non ! I a pas nat vin

Com lo deu Maransin !

                     2

Lo vin de nòste que remplaça

La quantitat per la bontat !

Qu’es sec e viu com nòsta raça,

E deu vènt marin perfumat…

Qu’a lo boquet de la vriuleta,

E lo gost deu sarpolet !

Anèm, Jan, a tu la palheta,

E vien donc gostar un chic aqueth !

                         3

Lo nòst’ vin qu’es com lo nòst’ sable.

Que’us coneishen plan los Landés !

Un sol botelhòt qu’es capable

De vos copar camas e pès !...

Mès deu bon vin, deu vin de nòste,

Quan es beriac, cadun s’ac sap…

E si pòts pas tornar entà vòste

Sus las camas, marcha suu cap !...

 

La canta deu gemèr

Lo mes de Març qu’arriba tot an,

En rentrar l’aur e l’argent blanc,

Pren-te la chanca e lo hapchòt

Met au son còth

E la gema au son flambèu

Pren-te l’abit o lo chapèu

 

Abriu e Mai, bèra sason

Per la permèra amassason

Pren-te la quarta e lo palòt,

Cura lo cròt ;

Bèth obratge, bèth gemèr,

Pòrta « victoire » suu pitèr.

 

Lo mes de Julh e de Julhet,

hens quauqua sauça de polet,

Baten la palha e lo palhon,

En carilhon,

En cantant quauqua cançon,

En « caressant » quauque joen tendron.

 

Parlan un chic deu mes d’Aost,

Hèi ua calor que tuan tot.

Quita la hemna a le mèison,

Vèi au bodron ;

Au cabanòt , tot rotinat,

Com un ermita au son horat.

 

Mes de seteme, qu’es aquí,

Van a la mar prenen plesir

Las hemnas s’i banhan shens cotilhon

Judjatz-las donc,

E los òmis chens pantalon…

Cadun s’i lava çò de son.

 

Caçatz gemèrs tot en tornant,

Tortas e lèbes e cuu blancs,

Gibièr de pluma e de peu ros,

Bèths amorós,

De nòsta Dauna profieitatz,

Tot aqueth jorn qu’es perdonat !

 

La hialaira

Au ton cunh qu'as un riban blanc,

Blanc com niu au sorelh lhuvant

Bèra hialaira, bèra hialaira,

que hialas deu matin au ser,

ditz-me perqué...

Vira husèth, vira, vira,

deu matin au ser, vira, vira.

Que'u cau ua pelha end'abilhar

la mainada qui van batiar.

 

Au ton cunh qu'as un riban blu,

blu com la flor deu lin madur

Bèra hialaira, bèra hialaira,

que hialas deu matin au ser,

ditz-me perqué...

Vira husèth, vira, vira,

deu matin au ser, vira, vira.

Que'u cau quan se maridarà

ua camisa nava a's botar.

 

Au ton cunh qu'as un riban roge,

roge com l'auba quan i a ploja

Bèra hialaira, bèra hialaira,

que hialas deu matin au ser,

ditz-me perqué...

Vira husèth, vira, vira,

deu matin au ser, vira, vira.

 Que'u carrà quèn plorarà

un mocàder entà s'eishugar.

 

Au ton cunh qu'as un riban negue,

negue enqüèr’ mèi qu'un tròç de pega

Bèra hialaira, bèra hialaira,

que hialas deu matin au ser,

ditz-me perqué...

Vira husèth, vira, vira,

deu matin au ser, vira, vira.

Que'u carrà quèn morirà

un linçòu entà l'enterrar.

 

Se Canti

Imne occitan

Aqueras montanhas

Qui tan hautas son,

M’empechan de véder

Mas amors on son.

         Arrepic

Se canti, jo que canti,

Canti pas per jo,

Canti per ma mia,

Qu’es au lunh de jo

 

Se sabí las véder,

On las rencontrar,

Passerí l’aigueta

Shètz paur de’m negar.

     

         Arrepic

Se canti, jo que canti,

Canti pas per jo,

Canti per ma mia,

Qu’es au lunh de jo

 

Aqueras montanhas

Que s’abaisheràn

E mas amoretas

Que pareisheràn.

 

           Arrepic

Se canti, jo que canti,

Canti pas per jo,

Canti per ma mia,

Qu’es au lunh de jo

 

Devath ma fernèsta

I a un auseron.

Tota la neit canta,

Canta sa cançon.

 

            Arrepic

Se canti, jo que canti,

Canti pas per jo,

Canti per ma mia,

Qu’es au près de jo

Date de dernière mise à jour : 11/06/2026

Questions / Réponses

Aucune question. Soyez le premier à poser une question.